19.9.10

Màgia.

Uns ulls que reflecten la lluentor de la ciutat apagada.
Una rialla enmig de la nit.

Els carrers són nostres, podem córrer i creure'ns lliures.
Podem córrer fins al mar.
Sentir la sorra freda sota els nostres peus presoners.

Anònims, sense cap altre observador que els gratacels.
Vine a ballar sobre els bassals abandonats per la pluja.