Uns ulls que reflecten la lluentor de la ciutat apagada.
Una rialla enmig de la nit.
Els carrers són nostres, podem córrer i creure'ns lliures.
Podem córrer fins al mar.
Sentir la sorra freda sota els nostres peus presoners.
Anònims, sense cap altre observador que els gratacels.
Vine a ballar sobre els bassals abandonats per la pluja.
19.9.10
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario