el día a día

Las putas viejas que bajan con la parsimonia las escaleras haciéndote perder el metro.

¿Sería obsceno continuar?

Desearía poder escribir la belleza.

Màgia.

Uns ulls que reflecten la lluentor de la ciutat apagada.
Una rialla enmig de la nit.

Els carrers són nostres, podem córrer i creure'ns lliures.
Podem córrer fins al mar.
Sentir la sorra freda sota els nostres peus presoners.

Anònims, sense cap altre observador que els gratacels.
Vine a ballar sobre els bassals abandonats per la pluja.

Atípicos.

A la tercera no va la vencida.

Apuntes.

¿Admitir o no admitir las debilidades?